La gent gran i els lectors electrònics

Kindle d'Amazon

Fa uns dies comentàvem al bloc una interessant infografia de Random House que revisava el tema de qui llegeix llibres electrònics. S'hi recollien i classificaven els grups en què més incidència té el lector electrònic, Ja sigui per edat, per hàbits de lectura, per proximitat o afinitat amb les tecnologies més actuals ...

Sense perdre de vista aquest estudi, avui anem a repassar un grup de lectors (persones) per al qual els lectors electrònics són una gran ajuda, no m'atreveixo a qualificar d'imprescindibles, però sí suposen un element que pot millorar de manera important l'experiència lectora.

A la meva família som més d'un i més de dos lectors empedreïts i encara recordo al meu avi llegint el diari amb la seva lupa quan l'edat i la pèrdua de visió li van complicar el poder seguir gaudint d'una de les seves grans aficions. Tenint aquesta imatge al cap no puc evitar pensar en el feliç que s'hagués sentit si en aquest moment hagués pogut disposar d'un lector de tinta electrònica com els que tenim ara mateix en moltíssimes cases.

També he de reconèixer que el meu avi era un senyor «molt modern» i sempre estava disposat a provar andròmines nous, així que un lector electrònic o una tablet li hagués proporcionat moltes hores d'entreteniment, segur. Cal, però, moltes persones grans reticents a la utilització d'aquest tipus de dispositius, Tot i que suposen una reducció de la tensió en els ulls i facilita la lectura, de manera que poden llegeixen el text més ràpid i amb menys esforç sense afectar la comprensió.

Bé, més que poc inclinades a provar coses noves, podríem dir que per a moltes persones grans (i no tan grans) el llibre «de veritat» és el llibre en paper. La resta serà el que sigui, però no un llibre ... I llavors és quan comenten el de el tacte i l'olor.

Gent gran i lectors

Per acabar de convèncer a la gent gran que no es decideixen a donar el salt als dispositius electrònics de lectura, podem revisar el estudi realitzat a la Universitat Johannes Gutenberg de Mainz, Alemanya, comparant l'activitat cerebral i el moviment ocular de dos grups de diferents edats que llegien textos en paper, en lectors de tinta electrònica i en tablets: 36 persones amb edats compreses entre els 21 i els 34 anys i un segon grup de 21 persones de més de 60 anys.

La metodologia era senzilla: cada participant va haver de llegir nou textos ordenats en funció de la seva dificultat, Des de textos de ficció a textos acadèmics, i cada text es llegia en paper, en un lector electrònic i en una tablet. Cap dels participants va tenir dificultat per comprendre els textos, però sí es van apreciar diferències en funció dels dispositius de lectura.

L'activitat cerebral i el temps de lectura de el grup més jove no es van veure afectats pel dispositiu de lectura. No obstant això, en el grup de majors de 60 anys la lectura en paper suposar més temps i més esforç i la lectura en tablet suposar major velocitat de lectura i menor esforç.

El major contrast que posseeixen els dispositius retroil·luminats com les tablet facilita la lectura a la gent gran i, encara que jo no sóc partidària d'elles per a llegir, durant l'estudi no es va poder concloure que produïssin més gran cansament ocular que altres dispositius sense retroiluminació.

A part de les conclusions a què arriba l'estudi, hi ha altres característiques dels lectors electrònics que, com a simples usuaris, ens permeten apreciar el útils que poden arribar a ser per a per a les persones de més edat:

  • Són més lleugers que bona part dels llibres en paper.
  • Ofereixen la possibilitat de triar la tipografia i la mida de font que més s'ajusti a les nostres necessitats en cada moment.
  • Alguns lectors ens permeten invertir la pantalla (Fons negre i lletres «blanques») de manera que millora la lectura amb llum artificial.
  • La recerca en diccionaris resulta més còmoda que amb el llibre en paper.

Per a qualsevol persona l'ús de dispositius electrònics de lectura pot ser simple qüestió de comoditat, per a una persona gran o amb algun problema de visió, un lector pot arribar a suposar la diferència entre poder gaudir de la lectura o haver de renunciar-hi.

Més informació - Qui llegeix llibres electrònics?

font - Electronic readers 'better than books' for older people


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.

  1.   Paco Puig va dir

    per desgràcia, moltes de les persones grans que provarien nous aparells no poden per les seves ridícules pensions. Per exemple al casal de gent gran de Nou Barris (Barcelona), són molt mes curioses que molta gent jove ... Però amb 400 o 500 € a l'mes poc pots comprar ...

    1.    Irene Benavides va dir

      És cert, amb ingressos tan reduïts no és possible accedir a aquests dispositius, però a les biblioteques públiques (no sé si en totes, però sí en moltes) hi ha lectors electrònics en préstec.
      I no sé en altres llocs, però aquí moltes persones grans visiten gairebé diàriament la biblioteca pública.

  2.   Daniel Alejandro Pineda Erice va dir

    Moltes Gràcies per la informació, M'he enxampat amb molta gent gran reticent als lectors electrònics amb arguments com els de el tacte o l'olor. Certament aquesta notícia és un cop a aquests arguments, prendré aquesta info a consideració la propera vegada que sorgeixi la famosa discussió.
    Un altre punt interessant és que si algú analitzés la petjada de carboni d'aquests dispositius, potser després de 10 o 20 llibres llegits, acabessin sent fins i tot més ecològics. Mai he llegit alguna cosa a l'respecte però crec que a llarg termini si és així. Salutacions i gràcies novament.

  3.   Noemí Herrera va dir

    A la biblioteca on treballo tenim 30 Tagus que estan contínuament prestats. Al principi eren sol·licitats per usuaris joves entre 25 i 35 anys, però de mica en mica s'està estenent el seu ús cap a persones grans, que ens demanen que els expliquem el seu ús, bé per curiositat (no volen quedar-se desfasats) bé atrets per la possibilitat de canviar la mida de la lletra (és el que més els interessa). Per la meva experiència crec que el que més els costa és fer-se amb la pantalla tàctil, ja que no tenen la sensibilitat en els dits que persones més joves hem desenvolupat a força d'usar objectes com telèfons mòbils.
    No obstant això, quan suggereixes a un usuari entre 15 i 25 anys, que faci servir un llibre electrònic (bé, oferint-li el lector, o bé proposant la seva descàrrega en pdf des d'una web) es mostren bastant reticents, preferint el format paper a l'digital.

    1.    Irene Benavides va dir

      Moltes gràcies per les dades que ens facilites, que a més són de primera mà.
      Quin és el temps màxim de préstecs de cada lector? ¿El mateix que el dels llibres en paper? (És per fer-nos una idea de la rotació que pot tenir).

  4.   Manolo va dir

    Molt interessant. A la mare (ja gran) d'una coneguda li van regalar un lectr electrònic i està molt contenta: el de poder triar la mida de lletra és fonamental per a ella.
    Una altra cosa és el que comentabais sobre les pensions, per a molts jubilats per desgràcia està fora de o abast perquè pagar 100 € és un percentatge elevat de la seva pensió.