Ahir mateix ens fèiem ressò de la publicació per part de George RR Martin del primer capítol de l'esperat llibre Vents d'hivern, El penúltim llibre de la popular saga literària Cançó de gel i foc. Avui ja és possible llegir-lo en espanyol (l'original estava en anglès), gràcies a la pàgina web Els set regnes.
Tan sols estem davant el primer capítol de Vents d'hivern, però ja ens permet treure diverses conclusions dels possibles successos de el nou llibre. Per exemple estic convençut que aquest capítol s'ha publicat perquè amb total seguretat és necessari per poder entendre algun capítol de la nova temporada de Joc de Trons que s'estrenarà en pocs dies.
A continuació pots llegir el capítol titulat Alayne de forma integra;
Ella estava llegint al seu petit lord un conte de l' cavaller Alado quan Mya Pedra venir a colpejar la porta del seu dormitori, amb botes i pells i fent olor fortament a estable. Mya tenia palles als cabells i les celles arrufades. Les celles arrufades venia de tenir a Mychel Redfort a prop, sabia Alayne.
"El meu senyor", Mya va informar a Lord Robert, "Els estendards de lady Waynwood s'han vist a una hora de camí. Estarà aquí aviat, amb la teva cosí Harry. Voldràs rebre'ls? "
"Per què hauria de fer esment a Harry? "va pensar alayne. Així mai trauria a Robalito del llit. El noi va llançar un coixí. "Fes-li. Mai vaig demanar que vinguessin aquí. "
Mya va semblar sense resposta. No hi havia ningú millor a la Vall manejant una mula, però els senyors eren figues d'un altre paner. "Ells estaven convidats ..." va dir insegura "per al torneig. Jo no ... "
alayne tancar el seu llibre. "Gràcies, Mya. Déjame parlar amb Lord Robert, si pots ". Amb alleujament a la cara, Mya marxar sense més paraula.
"Odi a aquest Harry", va dir Robalet quan ella se'n va anar. "Em crida cosí, però només està esperant que mori perquè pugui prendre Niu d'Àguiles. Ell creu que no ho sé, però s'equivoca ".
"La seva senyoria no hauria de creure aquestes estupideses", va dir Alayne. "Estic segur que Ser Harrold l'estima molt". I si els déus són bons, em voldrà també a mi. El seu pit es va agitar una mica. "No" Lord Robert ha insistit. "Ell vol el castell del meu pare, això és tot, així que fingeix". El nen va acostar la seva manta al seu pit ple de grans. "No vull que et casis amb ell, Alayne. Sóc el senyor de Niu d'Àguiles, i ho prohibeixo ". Va sonar com si estigués a punt de plorar. "Hauries de casar-te amb mi al seu lloc. Podríem dormir al mateix llit cada nit, i em podries llegir històries ".
Cap home es pot casar amb mi mentre el meu marit nan visqui en algun lloc en el món. La reina Cersei hauria recollit el cap d'una dotzena de nans, deia Petyr, però cap era de Tyrion. "Robalito, no has de dir aquestes coses. Ets és el senyor de Niu d'Àguiles i Defensor de la Vall, i has casar-te amb una dama noble i tenir un fill que se sent a la Sala Alta de la Casa Arryn quan hagis partit ".
Robert es va netejar el seu nas. "Però vull -" ella li va posar un dit als seus llavis. "Sé el que vols, però no pot ser. No sóc adequada per ser la teva esposa. Soc una bastarda ". "No m'importa. T'estimo més que ningú ".
Ets un petit ximple. "Als teus senyors banderizos els importarà. Alguns creuen que el meu pare va ascendir massa i és massa ambiciós. Si em prenguessis com a esposa, dirien que ell et va obligar i no va ser la teva voluntat. Els Senyors Recusadores podrien prendre armes contra ell, ia tu ia mi ens matarien ".
"No deixaria que et ferissin!" va dir Lord Robert. "Si ells ho intenten els faré volar". La seva mà va començar a tremolar. Alayne va acariciar els seus dits. "Aquí, el meu Robalito, tranquil". Quan el tremolor va passar, va dir: "Has de tenir una dona adequada, una veritable donzella de noble bressol."
"No. Em vull casar amb tu, Alayne. "
Un cop la teva senyora mare va insistir en això, però jo no era bastarda sinó una veritable donzella i noble. "El meu senyor és amable a el dir això". Alayne va allisar el seu pèl. Lady Lysa mai havia deixat als servents tocar-lo, i després que morís Robert havia patit terribles tremolors sempre que algú s'acostava amb una fulla, així que havien deixat que li creixés fins que va sobrepassar les seves rodons espatlles i queia fins a la meitat del seu fofo pit blanc. Ell té pèl bonic. Si els déus són bons i viu prou per casar-se, la seva dona admirarà el seu pèl, segurament. Serà l'únic que li agradi d'ell. "Qualsevol fill nostre no seria noble. Només un veritable fill de la Casa Arryn pot desplaçar a Ser Harrold com el teu hereu. El meu pare trobarà una dona adequada per a tu, una noia de noble bressol més bella que jo. Cazaréis i portareu falcons junts, i ella et donarà favor seu per portar-lo en tornejos. Abans que te n'adonis de deus haver oblidat completament de mi. "
"No ho faré!"
"Ho faràs. Ho has de fer. " La seva veu era ferma, però gentil. "El senyor de l'Niu d'Àguiles pot fer el que vulgui. No puc estimar-te, encara que m'hagi de casar amb ella? Ser Harrold té una dona comuna. Benjicot diu que ella porta ara el seu bastard. " Benjicot hauria d'aprendre a mantenir la boca tancada. "És el que vols de mi? Un bastard? ". Ella va treure els seus dits del seu abast. "Em deshonrarías d'aquesta manera?"
El noi va semblar afligit. "No, mai vaig voler ..."
alayne es va aixecar. "Si li complau al meu senyor, he d'anar i buscar el meu pare. Algú ha d'anar a rebre a Lady Waynwood ". Abans que el seu petit senyor pogués trobar paraules per protestar, va fer una petita reverència i va abandonar el dormitori, va baixar a la sala i va creuar un pont cobert de les estades de Lord Protector.
Després de deixar a Petyr Baelish aquell matí, havia esmorzat amb el vell Oswell, que havia arribat la passada nit de Port Gavina en un suat cavall. Ella esperava que encara estigués parlant, però la seva estada estava buida. Algú havia deixat la finestra oberta i uns papers havien caigut a terra. El sol queia sobre les estretes finestres grogues i motes de pols ballaven a la llum com petits insectes daurats. Tot i que la neu havia blanquejat els cims de Llança de l'Gegant sobre ells, sota la muntanya la tardor llanguia i l'hivern s'obria pas entre els camps. Fora de la finestra podien escoltar-se les rialles de les bugaderes al pou i el xoc d'acer contra acer de la sala on els cavallers s'entrenaven. Bons sons.
alayne estimava ser-hi. Se sentia viva de nou, per primera vegada des que el seu pare ... des que Lord Eddard Stark havia mort.
Va tancar la finestra, va reunir els papers caiguts i els va apilar sobre la taula. Un era la llista de competidors. Seixanta-quatre cavallers havien estat convidats a lluitar per llocs en la nova Germandat dels Cavallers Alados de Lord Robert Arryn, i seixanta-quatre havien vingut a lluitar pel dret a portar les ales de l'falcó sobre els seus elms i protegir al seu senyor.
Els competidors venien de tota la Vall, de les valls de les muntanyes i de la costa, deport Gavina i la Porta de la Sang, Fins i tot de tres Germanes. Encara que alguns estaven promesos, només tres estaven casats; els vuit vencedors esperaven passar els següents tres anys a la banda de Lord Robert, com la seva pròpia guàrdia personal (Alayne hauria suggerit XNUMX, com la Guàrdia Real, però Robalito havia insistit que havia de tenir més cavallers que el Rei Tommen), així que homes grans amb dones i fills no havien estat convidats.
I havien vingut. Va pensar Alayne orgullosa. Tots havien vingut.
Tot s'havia desenvolupat com Petyr va dir que ho faria el dia que els corbs van volar. "Són joves, ansiosos, famolencs d'aventura i renom. Lysa no els va deixar anar a la guerra. Això és el següent millor. Una oportunitat de servir al seu senyor i demostrar les seves habilitats. Vindran. Fins i tot Harry l'Hereu. " Ell havia acariciat el seu pèl i besat el seu front. "Què filla més llista ets."
Era llista. El torneig, els premis, els cavallers alats, tot havia estat la seva idea. La mare deLord Robert li havia omplert de pors, però ell prenia el coratge dels contes que li llegia de Ser Artys Arryn, El llegendari Cavaller Alat, fundador de la Casa. Per què no envoltar-de Cavallers Alats? Ella ho havia pensat una nit, després que Robalet finalment es dormís. La seva pròpia Guàrdia Real, per mantenir-lo fora de perill i fer-li valent. I tan aviat com li va dir a Petyr seva idea va fer que es fes real. Ell voldria ser-hi per rebre Ser Harrold. On podria haver anat?
alayne baixar les escales de la torre per entrar a la galeria amb pilars a l'esquena del Gran Saló. Sota ella, els servents estaven col·locant les taules per al festí de la tarda, mentre les seves dones i filles escombraven les velles estores i dispersaven les noves. Lord Nestorestava mostrant a lady Waxley seus preuats tapissos, amb els seus entrenaments de caça. Els mateixos panells havien penjat un cop a la Fortalesa Vermella de Desembarcament de Rei, quan Robert s'asseia al Tron de Ferro. Joffrey els havia tret i havien llanguit en un soterrani fins que Petyr Baelish acordar que es portessin a la Vall com un regal a Nestor Royce. No només penjaven bellament, sinó que el Gran Senescal es delectava en dir a tot aquell que li escoltés que un cop havien pertangut a un rei.
Petyr no era al Gran Saló. alayne va creuar la galeria i va baixar les escales construïdes en l'ampli mur oest, per arribar a l'ala interior on les justes tindrien lloc. S'havien alçat tribunes per a aquells que volguessin veure l'esdeveniment, amb quatre llargues barreres entre elles. Els homes de Lord Nestor estaven pintant les barreres amb blanquejant, adornant les tribunes amb acolorides banderes i escuts penjolls a la porta per la qual els competidors passarien quan fessin la seva entrada.
A nord de l'pati, tres galls dindis de justa s'havien col·locat i alguns competidors havien cavalcat cap a ells. alayne els coneixia per les seves escuts: les campanes de Belmore, els escurçons verdes dels Lynderlys, el trineu vermell de Breakstone, les pires negre i gris dels Tollets. Ser Mychel Redfort estava fent girar un gall dindi amb un cop perfectament dirigit. Era un dels favorits a guanyar-se les ales.
Petyr no estava en allà, ni en cap lloc de l'pati, però ella es va tornar quan va sentir una veu cridar-li. "Alayne!" cridar Myranda Royce, Des d'un banc tallat en pedra sota un faig, on estava asseguda entre dos homes. Semblava necessitar ajuda. Somrient, Alayne va caminar cap a la seva amiga.
Myranda portava un vestit gris de llana, una capa amb caputxa verda i una mirada bastant desesperada. A cada costat seu seia un cavaller. El que estava a la seva dreta tenia una barba grisenca, el cap calb i una panxa que vessava on el cinturó per l'espasa havia d'estar. El que estava a la seva esquerra no havia de tenir més de divuit anys i era prim com una llança. Els seus patilles pèl-roges només servien parcialment per ocultar les seves cridaneres pigues vermelles que poblaven la cara.
El cavaller calb portava un sobreveste blau fosc amb el blasó d'un parell de llavis roses. El pigat pèl-roig comptava amb nou gavines blanques en un camp marró, el que li marcava com un Shett de Port Gavina. Estava mirant tan intensament als pits de Myrandaque amb prou feines es va adonar de l'arribada de Alayne fins que Myranda es va alçar per abraçar-lo. "Gràcies, gràcies, gràcies." li va xiuxiuejar Randa a l'oïda, abans de girar-se per dir "Senyors, ¿els puc presentar a Alayne Pedra?"
"La filla de Lord Protector", va anunciar el cavaller calb, tot galant. Es va alçar pesadament. "I tan bonica com les històries expliquen d'ella, pel que veig." Per no quedar enrere, el pigat cavaller es va aixecar d'un salt i va dir: "Ser Ossifer diu la veritat, ets la més bella donzella en els Set Regnes". Hauria estat una reverència més dolça si no ho hagués dit mentre mirava al seu pit.
"I ha vist a totes les donzelles, senyor?" preguntar alayne. "Ets molt jove per haver viatjat tant." Ell es va posar vermell, el que només feia ressaltar més les seves pigues. "No, la meva senyora. Sóc de Port Gavina. "
I jo no ho sóc, tot i que Alayne naixés allà. Ella hauria de ser curós amb aquest. "Recordo Port Gavina amb afecte", li va comentar, amb un somriure tan vaga com plaent. A Myranda li va dir, "Saps de cas on han anat el meu pare, per un casual?"
"Deixeu-me portar fins a ell, milady".
"Espero que em perdoneu per arrebataros la companyia de Lady Myranda", va dir alayne als cavallers. No va esperar rèplica, però va prendre a la noia major de el braç i la va allunyar de banc. Només quan van estar lluny de les orelles li va dir "Saps on és el meu pare?"
"Per descomptat que no. Camina ràpid, els meus nous pretendents podrien seguir-te. " Myrandava posar una ganyota. "Ossifer Llavis és el més avorrit cavaller de la Vall, però Uther Shett aspira als llorers. Estic resant per un duel per la meva mà i que es matin l'un a l'altre. "
alayne va riure. "Segurament Lord Nestor no s'entretindria a trobar un pretendent entre aquests homes."
"Oh, podria. El meu lord pare està enfadat amb mi per matar el meu últim marit i ficar-li en problemes ".
"No va ser culpa teva que morís."
"No hi havia ningú més al llit que jo recordi"
alayne no va poder més que callar. El marit de Myranda havia mort mentre feia l'amor amb ella. "Aquests home de Tres Germanes que van venir ahir eren galants", va dir per canviar de tema. "Si no us agrada Ser Ossifer o Ser Uther, casa't amb un d'ells. Crec que el més jove era molt bonic ".
"¿El de la capa de pell de foca?" Va dir Randa, incrèdula. "Un dels seus germans, llavors."
Myranda va girar els ulls. "Són de Tres Germanes. Coneixes algun home d'allà que sàpiga justar? Netegen les seves espases amb oli de peix i es renten en banyeres amb aigua de mar. "
"Bé", va dir Alayne "a el menys són nets."
"Alguns tenen xarxes entre els dits dels peus. Abans em casaria amb Lord Petyr. Llavors seria la teva mare. Com de petit és el seu dit petit, ho saps? "
alayne no es va dignar a respondre. "Lady Waynwood estarà aquí aviat, amb els seus fills."
"És una promesa o una amenaça" va dir Myranda. "La primera Lady Waynwood haver de ser una mula, penso. Com s'explica si no que tots els homes Waynwood tinguin cara de cavall? Si alguna vegada em casés amb un Waynwood li faria jurar un vot pel qual hauria de posar-se l'elm sempre que em volgués follar, i mantenir el visor baixat. " Va donar un pessic aalayne al braç. "La meva Harry estarà amb ells, crec. M'adono que li omets. Mai perdonaré que m'ho arrebates. És el noi amb el que em volia casar. "
"El compromís va ser cosa del meu pare". Va protestar Alayne, com havia fet cent vegades abans.Només està fent broma, Es va dir ... però després de les bromes ella podia sentir el dolor.
Myranda es va aturar a mirar a través del pati als cavallers que practicaven. "Aquí hi ha el tipus de marit que necessito."
Uns pocs peus més enllà, dos cavallers estaven lluitant amb espases romes per a pràctiques. Els seus espases van xocar dues vegades, llavors van lliscar sol parell de ser bloquejades per escuts que es van alçar, però l'home més gran va caure a terra després de l'impacte. Alayne no podia veure el front de l'escut des d'on estava, però el seu atacant portava tres corbs volant, cada un d'ells portant un cor vermell entre les seves arpes. Tres cors i tres corbs. Ella va saber en aquell moment com acabaria aquesta lluita.
Pocs moments després l'home més gran estava despatarrado i atordit amb la seva elm tort. Quan el seu escuder l'hi va prendre per deixar nua el seu cap havia sang gotejant de la seva cap. Si les espases no fossin romes hauria cervells també. L'últim cop havia estat tan dur que alayne havia fet un gest de dolor mentre es donava. Myranda Royce observar a consciència a l'vencedor. "Creus que si l'hi preguntés amablementser Lyn mataria als meus pretendents per mi? "
"Podria, per una generosa bossa d'or". Ser Lyn Corbray estava sempre desesperadament mancat de or, i tot La Vall ho sabia.
"Per desgràcia, només tinc un bon parell de pits grosses. Encara que amb Ser Lyn, una salsitxa grossa sota la meva faldilla em seria més útil. " El riure de Alayne va cridar l'atenció de Corbray. Va donar el seu escut al seu tosc escuder, es va treure el seu elm i es va arreglar el seu cabell.
"Senyores". El seu llarg pèl marró queia sobre el seu front per la suor.
"Bé colpejat, Ser Lyn". alayne li va comentar. "Encara temo que hagis deixat sense sentit a el pobre Ser Owen." Corbray va tornar la mirada cap al seu rival. que estava sent ajudat a sortir de pati per la seva escuder. "No tenia gaire sentit abans, o no m'hagués reptat".
Hi ha veritat en això, va pensar alayne, Però algun dimoni entremaliat estava en ella aquell matí, així que va decidir donar-li a ser Lyn una estocada de compte propi. Somrient dolçament, va dir: "El meu lord pare m'ha dit que la nova dona del teu germà està en cinta."
Corbray li va dirigir una fosca mirada. "Lyonel mana les seves disculpes. Ell es troba en Llar amb la filla d'un venedor, esperant que la seva panxa creixi com si fos la primera vegada que deixés a una mossa embarassada. "
Oh, és una ferida oberta, va pensar alayne. La primera dona de Lyonel Corbray no li havia donat més que fràgils i malalts nadons que van morir en la seva infància, i durant tots aquests anys Ser Lyn s'havia mantingut com hereu del seu germà. Quan la pobra dona finalment va morir, però, Petyr Baelish havia aparegut per arreglar un nou matrimoni per Lord Corbray. La segona Lady Corbray tenia setze anys, la dona d'un ric comerciant de Port Gavina. Hi havia vingut amb una immensa dot i els homes deien que ella era alta, robusta, una noia sana amb grans pits; i bones i amples malucs. I fèrtil també, semblava. "Tots resem a la Mare perquè concedeixi a Lady Corbray un part fàcil i un nen sa", va dir Myranda.
Alayne no va poder reprimir-se. Va somriure i va dir: "El meu pare sempre està encantat d'estar a l'servei d'un dels més lleials banderizos de Lord Robert. Estic segur que estaria encantat de concertar un altre matrimoni per a tu també, Ser Lyn. "
"Què amable de la seva part", els llavis de Corbray es van tornar en alguna cosa que semblava un somriure, encara que li va donar a alayne un calfred. "Però què necessitat tinc d'hereus si no tinc terres i vaig a romandre així, gràcies al nostre Lord Protector? No, digues al teu senyor pare que no necessito cap de les seves mules de criança ".
El verí de la seva veu era tan dens que per un moment gairebé va oblidar que Lyn Corbray era el titella del seu pare, comprat i pagat per això. ¿O no ho era? Potser, en lloc de ser un home de Petyr fent-se passar pel seu enemic, era en realitat el seu enemic fent-se passar pel seu home fent-se passar pel seu enemic.
Només pensar-hi li feia donar voltes la caps. alayne es va girar abruptament de pati i es va xocar amb un home baix, de rostre afilat amb un raspall de pèl taronja que tenia amagat. La seva mà va agafar i va agafar del seu braç abans que caigués. "La meva senyora. Els meus perdons si li vaig prendre desprevinguda ".
"La culpa va ser meva. No li vaig veure parat allà. " "Nosaltres els ratolins som criatures silencioses." ser Shadrich era tan baix que podria passar per un escuder, però el seu rostre pertanyia a el d'un home molt més gran. Ella va veure llargues llegües a les arrugues de la comissura de la boca, velles batalles en la cicatriu sota la seva oïda i una duresa després els seus ulls que cap noi podria tenir. Aquest era un home adult. No obstant això, fins i tot Randa era més alt que ell.
"Estàs també buscant ales?" va dir la noia Royce. "Un ratolí amb ales seria una divertit de veure".
"¿Potser intenti el combat cos a cos en el seu lloc?". Va suggerir alayne.
El combat cos a cos era unes postres, una concessió per a tots els germans, oncles, pares i amics que havien acompanyat els competidors a les Portes de la Lluna per veure'ls guanyar les seves ales daurades, però hauria premis per als campions, i una oportunitat de guanyar recompenses.
"Una bona melée és tot el que un cavaller errant pot desitjar, llevat que es trobi una borsa de dracs. I això no és molt probable, no? "
"Suposo que no. Però has excusar, senyor, he de trobar el meu senyor pare ".
Banyes van sonar des de dalt de la paret. "Massa tard", va dir Myranda "Estan aquí. Haurem de fer els honors nosaltres. " Va somriure. "L'última a arribar a la porta s'haurà de casar amb Uther Shett".
Van fer una carrera, rabents al llarg de l'pati ia través dels estables, amb les faldilles volant, mentre cavallers i servents les miraven, i porcs i pollastres es disgregaven al seu pas. No era molt digne d'una dama, però alayne es va trobar rient. Per un petit moment, es va oblidar de qui era, i on era era, i es va sorprendre recordant dies brillants i freds en Hivernàlia, Quan ella corria amb la seva amiga Jeyne Poole, Mentre Arya anava darrere intentant aconseguir-los.
Quan van arribar a la porta dues estaven amb la cara vermella i suant. Myranda havia perdut la seva capa en algun lloc pel camí. Havien arribat just a temps. Les comportes havien estat alçades i una columna de genets de vint homes estava passant sota ella. Al seu cap cavalcava Anya Waynwood, Senyora de Roure de Ferro, Adusta i prima, amb el seu pèl gris recollit amb una bufanda. La seva capa de muntar era de llana dura ribetejada de pell marró, i estava agafada al seu coll per un fermall niellat amb la forma de la roda trencada de la seva Casa.
Myranda Royce va fer un pas endavant i va fer una reverència. "Lady Anya. Benvinguda a les Portes de la Lluna. "
"Lady Myranda. Lady Alayne. " Anya Waynwood va inclinar el seu cap cap a cada un. "És bo per la vostra part el rebre'ns. Permeteu presentar al meu nét, Ser Roland Waynwood". Va inclinar el cap cap al cavaller de què parlava. "I aquest és el meu més jove fill, Ser Wallace Waynwood. I per descomptat el meu pupil, Ser Harrold Hardyng".
Harry l'Hereu, Va pensar Alayne. El meu futur marit, Si ell m'estima. Un sobtat terror la va omplir. Es va preguntar si el seu rostre estava vermell. No li miris, va recordar per si mateixa, no miris, no li admires, no et quedis embadalida. Mira a un altre costat. El seu pèl havia de ser un desastre després d'aquesta cursa. Li va prendre tota la seva voluntat d'impedir intentar posar les metxes de cabells al seu lloc. No et preocupis de la teva estúpid pèl. El teu pèl no importa. És ell qui importa. Ell, i els Waynwoods.
ser Roland era el més gran dels tres, encara que no major de vint-cinc. Era més alt i musculós que Ser Wallace, però tots dos tenien rostres llargues i la cara xuclada, amb brins de pèl marró i nassos contretes. Lletjos i amb cara de cavall, va pensar Alayne.
Harry, Però ...
El meu Harry. El meu senyor, el meu amant, el meu promès.
Ser Harrold Hardyng semblava fins a l'última polzada com havia de ser un futur lord; amb bones proporcions i bonic, rígid com una llança, endurit i amb músculs. Homes prou grans com per haver conegut a Jon Arryn en la seva joventut deien que Ser Harrold se li semblava, ho sabia. Tenia un cabell ros sorrenc, ulls blaus pàl·lids, un nas aguilenc. Joffrey també era bonic, cert, recordat. Un bell monstre, és el que era era. El petit Lord Tyrion era més amable, per molt deforme que fos.
Harry li estava mirant. Sap qui sóc, es va adonar, i no sembla content de veure. Va ser només llavors quan es va donar va fixar en la seva heràldica. Encara que la seva sobreveste i els arreus de l'cavall tenien els patrons dels diamants vermells i blancs de la casa Hardyng, El seu escut era quarterat. Les armes de Hardyng i Waynwood estaven disposades en el primer i tercer quadrant, respectivament, però en el segon i quart portava la lluna i el falcó de la casa Arryn, Blau cel i crema. A Robalito no li agradaria això.
Ser Wallace va dir, "Som els uu-últims?"
"El sou, senyors" va replicar Myranda Royce, ignorant absolutament el tartamudeig.
"¿Cu-cu-quan les ju-ju-justes començaran?"
"Oh, aviat, reso per això" va dir Randa. "Alguns dels competidors porten aquí des de gairebé un cicle de lluna, participant de la carn i hidromel que els proporciona el meu pare. Tots bons homes, i molt valents ... encara que mengen molt. "
Els Waynwood van riure i fins Harry l'Hereu va treure un petit somriure. "Estava nevant en els passos, en cas contrari hauríem arribat aquí abans", va dir Lady Anya.
"Si sabéssim que aquesta bellesa ens esperaria a les Portes, hauríem volat" va dir Ser Roland. Encara que les seves paraules estaven dirigides a Myranda Royce, va somriure a Alayne quan les deia.
"Per volar necessitareu ales", va replicar Randa, "i hi ha aquí alguns cavallers que podrien tenir alguna cosa a dir pel que fa a això."
"Estic esperant tenir aquesta animosa discussió". Ser Roland es va baixar de l'cavall, es va girar cap a Alayne, i va somriure "Havia sentit que la filla de Lord Meñique era de rostre bell i plena de gràcia, però ningú em va dir que era una lladre".
"Em ofèn, senyor. No sóc una lladre! "
Ser Roland va posar la seva mà sobre el seu cor. "Com explicar si no aquest forat en el meu pit, d'on has robat el meu cor?"
"Només t'està to-prenent el pèl, la meva senyora", va quequejar Ser Wallace. "El meu so-so-nebot mai ha tingut un co-co-cor".
"La roda Waynwood té una roda bòrnia, i aquí tenim al meu oncle". Ser Roland va donar una bufetada a Wallace darrere de la seva oïda. "Els escuders han d'estar callats mentre els cavallers estan parlant."
Ser Wallace es va posar vermell. "Ja no sóc un és-escuder, la meva senyora. Mís-nebot sap bé que vaig anar a-ar-arm-a-ar-arm .... "
"¿Nomenat cavaller?" alayne suggerir gentilment.
"Nomenat", va dir Wallace Waynwood, Agraït.
Robb tindria la seva edat, si fos viu, No va poder deixar de pensar, però Robb va morir sent un rei, i aquest és només un noi.
"El meu senyor pare us ha assignat quarts a la Torre Est". Li explicava Lady Myranda a Lady Waynwood, "però temo que els vostres cavallers hagin de compartir un llit. Les Portes de la Lluna mai van ser fetes per allotjar tants nobles visitants. "
"Estarà a la Torre Falcó, Ser Harrold", va dir alayne. Lluny de Robalito. Això era intencional, ho sabia. Petyr Baelish no deixava aquestes coses a l'atzar. "Si li plau, li ensenyaré les seves estades jo mateixa". Aquesta vegada els seus ulls es van trobar amb els de Harry. Ella va somriure només per a ell, i va fer una silenciosa pregària a la Donzella. Si us plau, no necessito que em estimi, només que li agradi, només una mica, això serà suficient per ara.
ser Harrold la va mirar fredament. "Per què hauria d'anar escortat a algun lloc per la bastarda d'Meñique?"
Els tres Waynwood li van mirar de reüll. "Ets un hoste aquí, Harry", li va retreure Lady Anya, amb un to gelat. "Espero que ho recordis."
L'armadura d'una dama és la seva cortesia. Alayne podia sentir la sang sobre el seu rostre. Sense llàgrimes, va resar. Si us plau, si us plau, no he de plorar. "Com desitgeu, senyor. I ara si em excuses, la bastarda de Meñique ha de trobar al seu lord pare i fer-li saber que has vingut, per poder començar el torneig en el matí. " I espero que el teu cavall caigui, Harry l'Hereu, així que caiguis sobre el teu estúpida cap en el primer llanci. Va mostrar als Waynwood un rostre de pedra mentre ells deixaven anar maldestres disculpes per la seva companyia. Quan van acabar es va girar i va marxar.
A prop de el fort, va xocar amb Ser Lothor Brune i gairebé li fa caure. "¿Harry l'Hereu? Harry el Imbècil, diria jo. És només un escuder que ha ascendit massa. "
Alayne estava tan agraïda que el va abraçar. "Gràcies. Heu vist el meu pare, senyor? "
"A baix a les criptes", va dir Ser Lothar, "inspeccionant els graners de Lord Nestor amb Lord Grafton i Lord Belmore."
Les criptes eren grans, fosques i brutes. Alayne va encendre una candela i es va agafar la faldilla mentre descendia. Gairebé a la fi va sentir l'estrident veu de Lord Grafton i la va seguir.
"Els mercaders estan clamant per comprar i els lords clamant per vendre", estava dient el de port Gavina quan els va trobar. Encara que no era un home alt, Grafton era ample, amb amplis braços i espatlles. El seu pèl era com un motxo brut ros. "Com vaig a parar això, el meu senyor?"
"Posa guàrdies en els molls. Si cal, guàrdia els vaixells. Com no importa, mentre no hi hagi menjar que surti de la Vall. "
"Aquests preus, però ..." va protestar la grossa Lord Belmore, "... aquests preus són més que justos".
"Tu dius més que justos, Senyor. Jo dic que menys del que voldríem. Espera. Si cal, compra tu el menjar i mantingues-tancada. L'hivern s'acosta. Els preus pujaran. "
"Potser" va dir Belmore, dubtós.
"Yohn Bronze no esperarà", es va queixar Grafton. "Ell no necessita enviar vaixells des Port Gavina, té els seus propis ports. Mentre estem acumulant les nostres collites, Royce i els altres Senyors Recusadores convertiran les seves en plata, estigues segur d'això. "
"Esperem això" va dir Petyr. "Quan els seus graners estiguin buits, necessitaran cada peça de la seva plata per comprar-nos suport a nosaltres. I ara, si em excusa meu senyor, sembla que la meva filla em necessita. "
"Lady Alayne", va dir Lord Grafton. "Semblen brillants teus ulls aquest matí."
"Ets amable de dir això, senyor. Pare, sento interrompre, però vaig pensar que voldria saber que els Waynwood han arribat. "
"I està Ser Harrold amb ells?"
L'horrible Ser Harrold. "Ho està." Lord Belmore es riu. "Mai vaig pensar que Royce li deixaria venir. És cec o només estúpid? "
"És honorable. Algunes vegades vol dir el mateix. Si ell negava a el noi l'oportunitat de provar-se, podria crear un enfrontament entre ells, així que per què no deixar-justar? El noi no té habilitat suficient per guanyar un lloc ens els Cavallers Alados. "
"Suposo que no", va dir Belmore a contracor. Lord Grafton va besar a Alayne a la mà, i els dos lords es van anar, deixant-la a soles amb el seu senyor pare. "Vine," va dir Petyr, "camina amb mi.". Li va prendre de el braç i el va conduir a un lloc més profund entre les criptes, passada una masmorra buida. "I com va ser el teu primer encontre amb Harry l'Hereu?"
"És horrible."
"El món està ple d'horrors, afecte. Ja hauries de saber això. Ja has vist suficients. "
"Sí," va dir ella "però per què ha de ser tan cruel? Em va cridar la teva bastard. A la meitat de pati, davant de tot el món. "
"Fins on ell sap, és el que ets. El casament mai va ser la seva idea, i Yohn Bronze sens dubte li haurà advertit meus ardits. Ets la meva filla. No es refia de tu i creu que ets inferior a ell. "
"Bé, no ho sóc. Ell pot pensar que és un gran cavaller, però ser Lothor diu que és només un escuder que ha arribat massa alt ".
Petyr va posar un braç al voltant seu. "Sí, ho és, però és també l'hereu de Robert. Portar a Harry aquí era només la primera part del nostre pla, però ara hem de mantenir, i només tu pots fer això. Té una debilitat per les cares boniques, ¿i quina cara és més bonica que la teva? Encántale. Embelésale. Embrújale. "
"No sé com", va dir amb tristesa.
"Oh, crec que sí que ho saps". va dir Menovell, en una d'aquestes somriures que no es dirigien als seus ulls. "Tu seràs la més bella dona a la sala aquesta nit, tan bonica com la teva mare a la teva edat. No puc seure a la tarima amb mi, però tindràs un alt lloc d'honor, sota d'un canelobre col·locat en un mur. El foc farà brillar el teu cabell i tots veuran el bell que és el teu rostre. Mantingues una cullera llarga per allunyar els escuders, afecte. No voldràs tenir a nens verds a prop quan els cavallers vinguin a demanar teu favor. "
"Qui voldria demanar el favor d'una bastarda?"
"Harry, si tingués el cervell que els déus donen a una oca ... però no el té. Tria un altre galant i concedeix-li el favor. No voldràs veure-li massa aviat. "
"No", va dir alayne. "Lady Waynwood insistirà que Harry ball amb tu, això t'ho puc prometre. Aquesta serà la teva oportunitat. Somriu a el noi. Toca-li quan parlis. Búrlale, per picar el seu orgull. Si sembla que respon, digues-li que et sents atabalada i demana-li que et porti fora a respirar una mica d'aire pur. Cap cavaller podria negar-li aquesta petició a una bella dama. "
"Sí," va dir "però ell pensa que sóc una bastarda."
"Una bella bastarda, i la filla de l' Senyor Protector. " Petyr la va acostar i va besar a les dues galtes. "La nit et pertany, estimada. Recorda això, sempre. "
"Ho intentaré, pare" va dir ella.
El festí va poder provar ser tot el que el seu pare havia promès. Seixanta-quatre plats van ser servits, en honor dels seixanta-quatre competidors que havien vingut a competir per les ales de plata davant el seu senyor. Dels rius i els llacs vi lluç de riu, truita i salmó, dels mars crancs, bacallà i arengades. Hi havia ànecs, i capons, galls dindis amb les seves plomes i cignes en llet d'ametlles. Garrins eren servits amb pomes a la boca, i tres grans bous havien estat rostits a les xemeneies de pati de el castell, ja que havien estat massa grans per passar per les portes de la cuina. Fogasses de pa calent omplien les taules de cavallet de la sala de Lord Nestor, i enormes rodes de formatge van ser portades de les criptes. La mantega estava acabat de batuda, i havia porros i pastanagues, cebes rostides, remolatxes, naps i xirivies.
I el millor de tot, els cuiners de Lord Nestor havien preparat una esplèndida subtilesa, XNUMXpastís de llimona amb la forma de Llança de l'Gegant, de dotze peus d'alt i un Niu d'Àguiles fet de sucre.
Per mi, va pensar Alayne, quan la portaven. A Robalito li agradaven també els pastissos de llimona, però només després que ella digués que eren els seus favorits. El pastís havia requerit cada llimona de la Vall, però Petyr havia promès que enviaria portar més de Dorne. Hi havia regals també, esplèndids regals. Cada competidor va rebre una capa de tela de plata i un fermall lapislàtzuli amb la forma d'un parell d'ales de falcó. Fines dagues de plata van ser lliurades a pares i germans que havien vingut a presenciar les justes. Per a les mares, germanes i dames havia rotllos de tela de seda i puntes de Myr.
"Lord Nestor ens rep amb la seva generosa mà" va escoltar Alayne dir a SERD Edmund Breakstone. "La seva generosa mà i un dit petit", va replicar Lady Waynwood, amb un gest cap a Petyr Baelish. Breakstone no va trigar a entendre el seu significat. La veritable font de generositat no era Lord Nestor sinó el Lord Protector.
Quan l'últim plat havia estat servit i recollit, les taules van ser alçades dels seus llocs per deixar espai per al ball, i els músics van entrar.
"¿No hi ha cantants?" preguntar Ben Aigua freda.
"El petit senyor no els suporta" va respondre Ser Lymond Lynderly. "No des Marillion."
"Ah ... aquest és l'home que va assassinar a Lady Lysa, no?"
alayne alçar la veu. "La seva música li complaïa molt, i ella li va mostrar massa favor, potser. Quan es va casar amb el meu pare es va tornar boig i la va empènyer per la Porta de la Lluna. Lord Robert ha odiat els cantants des de llavors. No obstant això, encara segueix agradant-li la música. "
"Com a mi", va dir Aigua freda. Alçant-se, li va oferir la seva mà a Alayne. "Em honrarías amb aquest ball, la meva senyora?"
"És molt amable" va dir, mentre ell la conduïa cap a la pista. Va ser el seu primer company aquesta tarda, però va estar lluny de ser últim. Com Petyr havia promès, els joves cavallers acudien a ella, rivalitzant pel seu favor. Després Ben vi Andrew Tollett, el bell Ser Byron, Ser Morgath amb el seu nas vermell, i Ser Shadrich el Ratolí Boig. Després d'ell Ser Albar Royce, el corpulent i avorrit germà de Myranda i hereu de Lord Nestor. Va ballar amb els tres Sunderland, cap dels quals tenia xarxes entre els dits, tot i que no va poder saber res de si el tenien en els dits dels peus. Uther Shett va aparèixer per oferir-seus bavosos complerts mentre li trepitjava els peus, però Ser Taegon al Medi Salvatge va poder provar ser l'ànima de la cortesia. Després d'ells, Ser Roland Waynwood la va recollir i la va fer riure amb els seus comentaris burlant-se de l'altra meitat de cavallers de la sala. El seu oncle Wallace va prendre el seu torn també i va intentar fer el mateix, però no li venien les paraules. Alayne finalment va sentir llàstima d'ell i va començar a xerrar alegrement per excusar la seva vergonya. Quan el ball va acabar, es va excusar i va tornar al seu lloc a beure un got de vi.
I allà es trobava el mateix Harry l'Hereu; alt, bell, sorrut: "Lady Alayne, podria ser el teu company en aquest ball?"
Ella va pensar un moment. "No. No ho crec. "
El color va inundar les seves galtes. "Vaig ser imperdonablement rude amb tu al pati. Has perdonar-me. "
"He?" Ella es va tocar els cabells, va donar un glop de vi i el va fer esperar. "Com puc perdonar a algú que ha estat imperdonablement rude? M'ho explicaries, senyor? "
ser Harrold semblar confús. "Si us plau. Un ball. "
Encanta'l. Embel·lesa-li. Embruixa'l. "Si insisteixes."
Ell va fer que sí, li va oferir el seu braç i el va portar a el pis. Mentre esperaven a que la música tornés, Alayne va mirar a l'estrada, on Lord Robert s'asseia mirant-los. Si us plau, resar, no facis que comenci a retorçar i tremolar. No aquí. No ara. El mestre Coleman s'hauria assegurat que begués una forta dosi de llet dolça abans de l'festí, però fins i tot així ...
Llavors els músics van començar a tocar i ella estava ballant.
Parla, es va instar a si mateixa. Mai faràs que Ser Harry et vulgui si no tens valor per parlar amb ell. Li he de dir el bé que balla? No, probablement ho hagi sentit una dotzena de vegades aquesta nit. A més, Petyr va dir que no havia de semblar ansiosa. En lloc d'això va dir: "He sentit que seràs pare". No és una cosa que la majoria de les noies anessin a dir al seu futur compromís, però volia veure si Ser Harrold mentiria.
"Si. marieta era bonica quan retozamos, però després de donar a llum es va quedar tan grossa com una vaca, així que Lady Anya va organitzar que es casés amb un dels seus homes d'armes. És diferent amb Safrà. "
"¿Safrà?" alayne intentar no riure. "De veritat?" Ser Harrold va tenir la gràcia de posar-se vermell. "El seu pare diu que ella és més preuada per a ell que l'or. És ric, l'home més ric de Puerto Gavina. Una fortuna en espècies. "
"Com Cridaràs el nadó?" preguntar. "¿Canela si és una noia? ¿Clau si és noi? "
Això gairebé el va fer ensopegar. "La meva senyora fa broma."
"Oh, no", Petyr udolarà quan li digui el que he dit. "Safrà és molt bella, saps? Alta i prima, amb grans ulls marrons i cabell com mel. "
Alayne va alçar el seu cap. "¿Més bella que jo?"
Ser Harrold va estudiar el seu rostre. "Tu ets prou bonica, t'ho concedeixo. Quan Lady Anya em va parlar per primera vegada de l'enllaç, temia que et parecieras al teu pare. "
"Amb la barba de punta i tot?" Alayne riure.
"Mai vaig voler dir ..."
"Espero que justes millor del que parles."
Per un moment ell va semblar impactat. Però mentre la cançó estava acabant, es va posar a riure. "Ningú em va dir que eres llista."
Té uns bonics dents, va pensar ella, llisos i blancs. I quan somriu, té els més bonics clotets. Ella va lliscar un dit sobre la seva galta. "Si alguna vegada ens vam casar, manaràs a Sofre de tornada al seu pare. Seré tot el picant que tu voldràs. "
Ell va somriure. "Mantindré aquesta promesa, la meva senyora. Fins aquest dia, ¿podria portar teu favor en el torneig? "
"No podràs. L'hi he promès ... a un altre. " No sabia encara a qui, però sabia que trobaria a algú.