De ben segur si ens preguntessin per qual és el text en castellà més antic de la història no sabríem de contestar, però si ens atreviríem a afirmar que es guarda en algun lloc de la Biblioteca Nacional o en qualsevol museu d'Espanya, però per la incredulitat de gairebé tots, el text en castellà amb més antiguitat ha estat trobat aquests dies a Escòcia en mans d'un particular.
Aquest text que compta amb 32 gravats i 44 folis té per títol "La història dels set savis de Roma" i va ser trobat per la professora María Jesús Lacarra, que treballa diàriament en Facultat de Lletres de la Universitat de Saragossa, d'una manera si més no curiosa.
I és que aquesta professora va donar amb aquest incunable mentre revisava les obres que es trobava en una base de dades digital anglesa sobre incunables. A la fitxa de l'obra es puntualitzava que per obtenir més informació de l'obra caldria acudir a la Biblioteca d'Edimburg. Aquesta professora aragonesa per descomptat no va acudir a la Biblioteca, però sí que es va posar en contacte amb ells, que el van ajudar a posar-se en contacte amb el propietari que finalment i després d'unes àrdues negociacions va decidir enviar-li una còpia escanejada de l'obra per al seu estudi i anàlisi.
Aquesta obra té una gran popularitat a nivell mundial i ha estat traduïda a pràcticament totes les llengües existents. Al principi es creu que va poder pertànyer al segle XIX a la Casa Reial Espanyola, que es va fer amb ella després que fos impresa a Saragossa. Posteriorment l'obra va passar a mans de l'pintor anglès Charles Fairfax Murray, un gran aficionat als llibres a més de a la pintura i que va veure com la seva prestigiosa col·lecció era subhastada després de la seva mort. En aquesta subhasta gairebé amb total seguretat va aconseguir aquest incunable seu actual propietari.
Sens dubte es tracta d'una troballa molt interessant i d'un valor incalculable, que per desgràcia i de moment no podrà ser conservat i exhibit a Espanya oa qualsevol país on el castellà sigui la llengua oficial i seguirà a Escòcia on el seu propietari no sabia que tenia en el seu poder el text en castellà més antic de la història.
Excel·lent descobriment tant de bo aviat puguem conèixer-lo.
En hora bona !!!
Em intriga saber que diu el text ...
¿Es refereix a el segle XIX abans de Crist. ?
Doncs mira que no deixa dubtes aquest mal redactat article:
Va ressuscitar el pintor per veure la subhasta?
De quina data és el document? Per descomptat que sí és de la s. XIX no és molt antic ....
És més antic que el romanç del Cid de segle XII / XIII?
«Posteriorment l'obra va passar a mans de l'pintor anglès Charles Fairfax Murray, un gran aficionat als llibres a més de a la pintura i que va veure com la seva prestigiosa col·lecció era subhastada després de la seva mort.» Feliç el pintor anglès, que després de la seva mort va veure com li subhastaven la seva col·lecció. Li devia vendre l'ànima a el diable per poder aconseguir veure la subhasta. Què lamentable article, quin mal expressat tot. L'autor hauria posar-se vermell.
després de veure com està redactat i les incongruències que diu, un dubta de la veacidad de la notícia.
Així és, jo també crec que no se li ha de donar més crèdit a la mateixa.
No només està mal redactat, sinó que no té cap rigor. Un incunable és un llibre imprès, això vol dir estampat per un mètode d'impressió normalment denominat impremta. Els llibres impresos més antics coneguts són d'al segle XV, per la qual cosa segons el que el text ens diu, hauríem de suposar que aquesta obra incunable en castellà es podria retrotraure com a molt a aquest segle, el XV. Però no, llavors no seria el text més antic en castellà, per la qual cosa novament hem de corregir l'article i on posa incunable suposar que vol dir «il·luminat» o «miniat» que són els llibres que sobre pergamí i no sobre paper com els impresos, es realitzaven a mà normalment per monjos escriviu-nos i copistes. Si la imatge que aporta l'article es relaciona amb el text al·ludit, aquesta imatge és la d'un llibre il·luminat a mà sobre pell de cabrit conegut com pergamí. En aquest cas, podríem suposar que és anterior els localitzats al monestir de Valpuesta, a 90 quilòmetres de la capital burgalesa. Allà es van trobar els documents més antics (de segle IX) que inclouen termes en castellà, en oracions en què el llatí anava desapareixent i s'apreciava l'ordre lògic de la nova llengua.
Aquests escrits eren coneguts com Cartulario de Valpuesta i l'historiador clàssic i de referència de la llengua, Ramón Menéndez Pidal, i als esmentava en el seu estudi Orígens de l'Espanyol.
No seria d'estranyar que potser després de tanta incongruència el pintor i col·leccionista Charles Fairfax Murray torni a aixecar-se de la tomba a posar ordre de nou
A més, diu que «va veure com la seva col·lecció va ser subhastada després de la seva mort ...» Què tal?
I la foto és d'un llibre escrit en alguna cosa que sembla francès ...
Un text medieval il·lustrat amb 'gravats'? A veure si estudiem una miqueta !!!